El treball de recerca

Dossier del treball de recerca
IES Puig Castellar - Santa Coloma de Gramenet


1. El treball de recerca

El treball de recerca és un treball d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat de batxillerat. Normalment, es comença a 1r i es presenta per escrit i oralment a 2n. Consisteix en una petita investigació sobre una matèria o un àmbit escollit i acotat en part per l’alumnat. Està orientat per un professor (anomenat tutor del treball de recerca), equival a dos crèdits i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat.

En principi, el treball de recerca no hauria de ser una mera acumulació de dades, no hauria de tenir un caràcter enciclopèdic. Hauria de ser, més aviat, un intent de demostrar una hipòtesi d’entrada. És a dir, l’alumne s’ha de plantejar què vol investigar i per què. Hi ha centres en els quals els departaments fan propostes de treball als alumnes; n’hi ha d’altres que són els mateixos alumnes qui trien el tema segons els seus interessos. Al Puig, aquests dos últims anys en quasi tots els seminaris s’ha escoltat primer el que deien els alumnes i després el tutor ha fet la seva proposta. En sembla que aquest mètode dialèctic és el més adient.

Així doncs, es tracta que l’alumne faci una petita investigació sobre un tema del seu interès orientat pel tutor i que, al final, presentada la redacció definitiva del treball, exposi oralment els trets principals de la seva recerca davant d’un tribunal compost per tres professors. Tots els documents consultats per l’elaboració d’aquest dossier insisteixen en el caràcter individual del treball de recerca; ara bé, també s’hi fa constar que la tasca de recerca, en un primer moment, en el moment de cercar informació, es pot desenvolupar en equip.

Exemples de treballs de recerca fets al Puig al curs 2002-2003:

És expressió d’independentisme polític el rock català? Autor: Àlex Prada. Departament de Música. Tutora: Rosa Perales.
El mundo de El Señor de los Anillos. Autora: Francisca Cuello. Departament de Clàssiques. Tutor: Carlos Mañas.

2. Etapes

El treball consta de diverses etapes. Aquestes són les més importants:

Triar i delimitar l’àrea de recerca concreta. Hi ha una inclinació molt forta a partir d’un tema molt ample: això, no obstant, és una mica perillós, ja que el treball es pot fer interminable; val més atenir-se a una àrea concreta, el més específica possible. Per exemple, el curs 1999-2000, una alumna va proposar treballar “Literatura i Música”, però aquest tema és tan ample que hauria de ser el tema d’estudi de tota una vida, més que no pas d’un curs de batxillerat. En aquesta etapa cal analitzar l’àrea acotada i distingir els aspectes bàsics dels que són secundaris.

Plantejar el tema, l’objectiu, la hipòtesi que es persegueix amb la recerca. Seria molt convenient demanar a l’alumne, una vegada feta la tria del tema, que expliqués per escrit, clarament, el problema o aspecte sobre el qual voldria fer la recerca. Hauria de definir amb claredat el que vol investigar. Per això convé que aquest plantejament el faci en forma de preguntes. Hauria de poder explicar així mateix com creu que podria realitzar el seu estudi, el mètode que utilitzarà (elaboració d’una enquesta, treball de laboratori, treball de camp, recerca bibliogràfica, etc.).
Fer un esquema o índex general del contingut del treball. Aquest esquema haurà de recollir els punts principals, els diferents aspectes o parts del contingut que voldríem treballar, aquells que podrien tenir una relació decisiva amb el tema plantejat. Aquest esquema és un punt de partida i a mesura que avancem en la recerca, l’haurem de revisar i modificar si escau.

Cercar la informació i seleccionar la més adient. Segons el tema i el tipus de recerca, s’utilitzarà una o altra tècnica per cercar informació. Per exemple, la simple observació d’un medi o d’una obra determinats. És la tècnica que s’hauria d’emprar si volguéssim investigar quin tipus d’ocells freqüenten un determinat lloc (les marges del riu Besòs, un bosc, etc.) o si volguéssim estudiar les obres d’un determinat pintor. Per reforçar el valor de la informació podem utilitzar diverses eines: les entrevistes, les enquestes, l’experimentació, etc. També, però, haurem de recórrer a la tècnica més utilitzada en la realització dels treballs de recerca, la cerca bibliogràfica (mitjançant llibres, articles de revistes o diaris, etc.) i documental (cartes, fotografies, etc.). No s’ha d’avisar dels avantatges de cercar informació a Internet; sí, però, s’ha d’alertar els alumnes del perill de fer-ho de manera poc rigorosa. No es pot copiar sense més, en cap cas: ni d’un llibre ni d’una pàgina web. Seleccionar la informació més adient significa que cal saber reflexionar més que no apilar-la, i saber distingir el que és important d’allò que és secundari per al nostre treball. Mentre es va recopilant informació és molt convenient fer anotacions en fitxes (es reservarà una fitxa per a cada idea i cada fitxa es marcarà amb un títol o mot clau que indiqui l’apartat del treball amb el qual es relaciona). Hi ha dos tipus de fitxes: bibliogràfiques (serveixen per prendre nota de la bibliografia consultada) i de contingut: serveixen per fer transcripcions literals d’un passatge d’un text o també un resum del text. Cal indicar sempre les dades de la publicació d’on s’extreu la informació i posar cometes a les citacions literals.

Arribar a conclusions i argumentar-les. Aquí caldrà fer una anàlisi de la informació recollida per identificar-hi allò que és més significatiu per poder elaborar les conclusions. Aquestes conclusions s’han de contrastar amb les nostres previsions i tant si coincideixen com si no, caldrà cenyir-se al resultat obtingut de la recerca, perquè “fer generalitzacions o interpretacions sobre fets o fenòmens diferents dels estudiats constitueix una manca de rigor i d’objectivitat per part de l’investigador” (Coromina et alt., 2000).

Fer la redacció definitiva, és a dir, plasmar per escrit el treball realitzat en un document amb una estructura i una presentació formal preestablertes (vegeu apartats 3 i 4). Aquesta memòria haurà de reflectir els fites més importants de la nostra recerca.

Exposició oral en públic, de manera sintètica, ordenada i coherent, del procés i els resultats de la recerca (elecció del tema, punt de partida, metodologia, dificultats que ens hem trobat, conclusions, etc. ) Aquesta exposició s’ha de fer davant un tribunal constituït per tres professors. L’alumne hauria de fer prèviament un esquema que contingui els punts bàsics del seu treball.

3. El dossier

3.1. Disseny del dossier

Els treballs s’han de presentar en fulls blancs, llargària DIN A-4, escrits a una sola cara i grapats o amb una espiral a l’extrem esquerre. L’extensió pot oscil·lar entre 12 i 30 fulls (en aquest punt s’ha de recordar que una memòria molt extensa no sempre equival a un bon treball). En quant al disseny, s’ha d’escriure amb una lletra senzilla de llegir (Arial, New Roman, Times, Times New Roman, etc.), de grandària 12. S’utilitzaran la negreta i la cursiva quan sigui necessari, no per capritx estètic. L’espai haurà de ser d’1.5, per tal de permetre la intercalació de correccions. Els fulls han de mantenir les línies justificades i uns marges en blanc a cada full per al grapat o l’espiral i perquè els professors puguin fer-hi anotacions quan avaluïn. Altres aspectes del disseny:

Els títols dels paràgrafs s’han d’escriure en majúscules i els subtítols en minúscules i subratllats.
La separació entre paràgrafs ha de ser el doble que entre línies. No és necessari de sagnar el primer paràgraf, però tots els altres començaran cinc espais endins.
Totes les pàgines del treball s’hauran de numerar, centrant el número a la part inferior. La portada no té número.
El darrer full del treball anirà en blanc perquè els professors puguin fer-hi comentaris.

3.2. Les parts del dossier

El dossier escrit del treball constarà de les següents parts:

Portada. Ha de contenir el títol (cal que sigui clar, breu, suggeridor... ), nom i cognoms de l’alumne, curs i grup, matèria i data de presentació.

Índex general (pot situar-se a l’inici o al final del dossier). Ha de contenir el títol dels diferents apartats i la pàgina on comença cadascun dels apartats.

Introducció, en la qual s’explicitarà la justificació i el procés de gestació del tema escollit (origen, motivació, objectiu del treball, justificació del mètode utilitzat, etc.).
Cos central del treball (o desenvolupament del tema). Per l’elaboració d’aquesta part cal tenir en compte que els diversos apartats o capítols han de portar un títol aclaridor i han de mantenir un cert grau d’equilibri pel que fa a l’extensió. Per altra banda, tots els apartats han de numerar-se segons els models d’esquema (1.1, 1.2, etc.).
Conclusions. Aquí es presentaran el resum dels resultats, les dades positives assolides, les conclusions negatives i els problemes pendents que podrien ser punt de partida per a altres treballs, etc.

Bibliografia (referència a les fonts d’informació documentals: llibres, articles, pàgines web, etc.). La bibliografia ha de contenir una relació ordenada alfabèticament dels llibres consultats per a la confecció del treball. El model de citació d’un llibre és el següent:

ORTEGA, Gonzalo, y ROCHEL, Guy: Dificultades del español. Ed. Ariel, colección “Lenguas Modernas”. Barcelona, 1995.

Apèndixs (també anomenats annexos) No són d’obligada inclusió en el treball, sinó facultatius. És molt convenient que hi constin tots el materials i documents amb els quals hom pugui corroborar, confrontar o ampliar alguns punts de vista (taules, estadístiques, material de camp recollit, enquestes, etc.). Tots els elements recollits en els annexos han de formar un conjunt coherent, han d’estar numerats i han de tenir una certa extensió, ja que en altre cas valdria més incloure’ls com notes a peu de pàgina.

3.3. Elaboració del dossier

Per l’elaboració del dossier a partir dels materials reunits s’ha de seguir un ordre. Primer es farà un guió o esborrany en el qual s’establiren les parts, les seccions, els capítols, etc., en què quedarà dividit el treball (a cadascuna d’aquestes divisions, s’hi afegirà: un títol i un número seguint el sistema decimal). Després es començarà la redacció del treball tenint presents els següents aspectes relacionats amb l’estil:

Malgrat que el treball es dirigeix al tutor de recerca i a la resta del tribunal, que ja sabem de què va, s’ha de suposar que el treball serà llegit per altres persones que, en principi, no és segur que tinguin coneixements profunds sobre el tema desenvolupat, per això cal proporcionar tota la informació necessària per a una fàcil comprensió del treball. Per tant, i com a regla general, caldrà definir tots els termes massa tècnics la primera vegada que apareguin.
S’ha de utilitzar un llenguatge senzill, comprensible per a tothom.

No s’ha de emprar un to massa subjectiu, per això no convé utilitzar tampoc la ironia ni les exclamacions.

En el treball hi poden constar citacions dels llibres consultats, però hauran d’anar entre cometes i s’indicarà la font d’on s’han extret, bé a continuació de la citació o bé mitjançant notes numerades correlativament, a peu de pàgina o en una altra pàgina al final del treball i abans de la bibliografia.

En quant a les notes a peu de pàgina, a més de servir para indicar l’origen de les citacions, també s’hi poden incloure per fer breus aclariments al text.

Finalment, és bàsic que l’alumne recordi que no s’ha de copiar dels llibres consultats. Solament se’n prendran apunts i, en tot cas, com a màxim, l’alumne pot prendre frases, no gaire llargues, que haurien d’anar entre cometes i amb indicació de la procedència. El treball serà suspès si és comprova que l’alumne l’ha copiat. L’honestedat intel·lectual ha d’anar per damunt de tot, en aquest tipus de feina.

4. Avaluació

El treball serà avaluat per un tribunal format per tres professors; podrien ser dos del mateix seminari i un altre de qualsevol departament afí. Un cop llegit el treball per part dels tres professors, es fixarà el dia i l’hora de l’exposició oral, que no hauria de tenir una durada de més de 15 minuts. És important que l’alumne sàpiga des d’un bon moment els criteris amb els quals serà avaluat. Recordem que s’avalua el procés, la memòria escrita i l’exposició oral.

Avaluació del procés. El treball s’avaluarà des de l’inici, és a dir, no es valorarà només el material presentat i l’exposició oral, sinó també el seguiment per part del tutor (assistència a les sessions amb el tutor, presentació d’esquemes i guions, etc.). Del procés del treball se sol avaluar: la iniciativa, la originalitat en la tria del tema, la planificació de les activitats, la capacitat de documentar-se adequadament i d’organitzar la informació obtinguda, el compliment dels terminis acordats amb el tutor, la regularitat en la realització de les tasques, etc.

Avaluació de la memòria escrita. En quant la memòria escrita se sol avaluar: aspectes formals (presentació, estructura equilibrada entre les parts, correcció ortogràfica i gramatical, claredat expressiva, utilització d’un estil apropiat, etc.) i aspectes del contingut (perspectiva original, rigor en la interpretació de les dades, objectivitat, consecució real de coneixements nous, etc.).
Avaluació de l’exposició oral. Sobre l’exposició oral, s’avalua tant la preparació del guió com la claredat i precisió expositiva (domini del tema, seguretat, correcció i adequació lingüística, etc.).

5. Bibliografia

COROMINA, Eusebi et alt., El treball de recerca. Eumo Editorial. Barcelona, 2000.
MOYA I OBES, Jeroni, Treball de recerca. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Barcelona, 1992.
SANTILLANA, Grup Promotor, El treball de recerca. Barcelona (sense any d’edició).